El 8 de maig tindrem un acte entranyable. No té molta tradició, tot i que fa bonic. Els nostres xiquets “jugaran” a fer una entrada. Vaig veure el cartell anunciador, bonic i en la nostra llengua, sí —alegria, alegria!—, però té una falta lèxica: diu “desfile” quan haguera de dir Desfilada (en valencià popular oral —vpo— “desfilà”). Que un cartell que té tretze paraules i quatre números tinga dos faltes de vocabulari tampoc no és un problema. I més si les faltes són per afavorir una llengua tan maltractada com el castellà o espanyol que només la parlen sis-cents milions d’habitants del planeta.
Repassem el magnífic vocabulari fester petrerí, però:
-Abanderada, el càrrec fester més important. En vpo “abanderà”.
-Alardo, paraula poc usada a Petrer. Algunes festeres (o festers) la solen aplicar als actes de tir que no simulen combats. Procedix d’Alcoi. És correctíssima, segons el nostre diccionari (Diccionari Normatiu Valencià, DNV). Nosaltres, però, ens estimem més “Guerilla”, diminutiu amb sufix castellà. El concepte bèl·lic de “guerrilla”, en castellà, en bell valencià es diu “guerra guerrejada”.
-Arcabús, “antiga arma de foc semblant al fusell, però proveïda d'una metxa per a encendre la pólvora”, segons el DNV. No és exactament el nostres estimat trabuc, en vpo “trabuco” (“arma de foc portàtil, de més calibre que l'escopeta ordinària, de canó curt i ample i de boca acampanada”, DNV).
-“Berberiscos”, comparsa mora petrerina —aquella que “no en volien”, segons el recordat senyor Mariano Moltó—, la meua. És un castellanisme, sense més. El nom correcte, Barbarescs, “de Barbaria, antiga regió que corresponia aproximadament a l'actual Magrib” (DNV), Una curiositat, el castellà i el valencià coincidixen en el sinònim bereber. Que divertides que són les llengües.
-“Cabo d’esquadra”, això de “cabo” és molt popular, però més normatiu és cap.
-Comparsa, “en les festes de Moros i Cristians, filada”. El nostre diccionari ho té clar. No l’hem de confondre en el bàndol o bando, que n’hi ha dos, moros i cristians. No hem de dir mai ban, això són els edictes municipals que es fan públics.
-“Cuartelillo”, és un clar castellanisme de l’”edifici destinat a l'allotjament habitual d'una guarnició militar” (DNV). No crec que les expressions alternatives i correctes tingueren molt d’èxit entre la llengua de les petrerines —quarteret o caserneta—, així que ens quedarem en la genuïnament nostra per castellana que siga. Esperem, això sí, que les estimades veïnes de ponent diguen “cuartelillico”, més que res per a diferenciar-se de nosaltres, les —persones— petrerines.
-Espasa mora, allà va el nomenet correcte, cimitarra. Dieu-lo en el moment més oportú i voreu la “mocarrà” que vos pegueu: “sabre de fulla molt encorbada i progressivament més ampla, amb un sol tall en la part convexa, usat principalment per àrabs, turcs i perses” (DNV).
-“Farola”, castellanisme que durarà molts anys, perquè no sé si tindrà molt d’èxit l’alternatiu fanal (“aparell que servix per a il·luminar una via pública consistent en una font de llum que sovint s'instal·la en una caixa fixada en la paret d'un edifici o en un pal vertical”, DNV), que tampoc no ho és exactament. Ens podem “consolar” sabent que farola és sinònim de far, el marítim, sí. No és que tinguem molt de mar per a vigilar a Petrer, però sí que tenim una comparsa de Mariners.
-Fila o Filada (en vpo “filà”), però mai esquadra, no?
-Flamencs (en vpo “Flamencos”), nom popular que donem a la comparsa cristiana més antiga de manera un tant equivoca. De fet es diu oficialment Terços de Flandes,(“Tercios”) denominació molt més històricament correcta. Dir-los “Flamencos” es contradictori perquè van ser els flamencs, de Flandes, la nació belga que juntament a Valònia, forma l’estat de Bèlgica, la que va rebre l’atac i la repressió d’aquest exèrcit internacional mercenari al servei dels Habsburg d’Espanya. Per cert, mai no van guerrejar contra pobles islàmics. Estos “Marines” dels segles XVI i XVII desparegueren del Regne de les Espanyes amb l’arribada del Borbó francés, Felip V, el Calcesllargues, a principis del XVIII.
-Flandina, nom popular i un tan sorneguer que es dona a la boina dels Flamencs. Ve del paregut que té amb el pa o coca de panís que s’elaborava als forns del país antigament i que hui dia només es fa al poble veí d’Agost.
-Fronterizos, pronunciat “fronterissos”. En valencià normatiu seria Fronterers. Ningú ho diu així i no crec que ho diguen mai. El nom, al cap i a la fi, està bé atés que es vincula a l’enorme barri petrerí proper a Elda, i no només territorialment.
-“Maceta”, el moros al cap duem una “maceta”, castellanisme de test. Tot i que alguna “tiquismiquis” de la cosa festera s’entesta perquè ho diguem bé, fes, “casquet de forma troncocònica de feltre o de tela, generalment de color roig i amb una llarga borla [...], usat per diversos pobles àrabs i, antigament, també pels turcs.” (DNV). Ai, servidor discrepa de la definició acadèmica i afegiria dos notes més: a) “també els pobles magrebins” i b) “i les comparses de Moros i Cristians del País Valencià, tot i que estos li diuen ‘maceta’”.
-Mariners, denominació popular i correcta amb que es coneix la comparsa dels Marins (en castellà, Marinos). Mariner i marí són quasi sinònim. La primera és més rica i complexa en definicions que la segona. Marí en canvi, a mi, em sembla més poètica. Pura subjectivitat perquè ¿què em dieu de “a los marineros pregunta por él” que cantava la Piquer en aquell “desgarrador” “Tatuaje”, que va popularitzar el manxec Almodóvar?
-Mig Any Fester, no sé d’on ve la tradició, però molts pobles que fan Moros i Cristians celebren efusivament el pas del mes sext al mes quint que falta perquè arribe la celebració festera. Nosaltres el celebrem dedicant-lo als Capitans i al venerable Jaume I el Conqueridor, que passà per aquí fa un grapat de segles guerrejant, parlamentat i pactant amb els sarraïns. La Mitja Festa com sabeu les sabudes petrerines és una altra cosa. Vosaltres ho teniu clar, els d’Elda, no ho sé...
-Professó, és, segons, el DNV un col·loquialisme (vpo, si fa no fa) de Processó, “Desfilada ordenada i solemne de persones amb algun fi públic, especialment de caràcter religiós.” En Sant Bonifaci, ja sabeu, “no podeu repicar i anar a la professó”.
-Rodella, el DNV té dos entrades complementàries, “5. Escut circular que defenia els que lluitaven amb espasa.”, “7. En les festes de Moros i Cristians, xiquet o xiqueta que acompanya el capità en les desfilades.” Jo afegiria que, a Petrer, sempre és una xiqueta i és fonamental en la trilogia de càrrecs — Abanderada/Capità/Rodella— i que en els actes de tir executa una senzilla, emotiva i simbòlica dansa guerrera.
Que el centurió de la palma i l’espasa, pecador femeller i sant màrtir, em perdone este exercici d’eruditisme de cabasset!
Sant Bonifaci que fora i lo passat —buf, lo passat!—, passat!!
Vicent Brotons
Repassem el magnífic vocabulari fester petrerí, però:
-Abanderada, el càrrec fester més important. En vpo “abanderà”.
-Alardo, paraula poc usada a Petrer. Algunes festeres (o festers) la solen aplicar als actes de tir que no simulen combats. Procedix d’Alcoi. És correctíssima, segons el nostre diccionari (Diccionari Normatiu Valencià, DNV). Nosaltres, però, ens estimem més “Guerilla”, diminutiu amb sufix castellà. El concepte bèl·lic de “guerrilla”, en castellà, en bell valencià es diu “guerra guerrejada”.
-Arcabús, “antiga arma de foc semblant al fusell, però proveïda d'una metxa per a encendre la pólvora”, segons el DNV. No és exactament el nostres estimat trabuc, en vpo “trabuco” (“arma de foc portàtil, de més calibre que l'escopeta ordinària, de canó curt i ample i de boca acampanada”, DNV).
-“Berberiscos”, comparsa mora petrerina —aquella que “no en volien”, segons el recordat senyor Mariano Moltó—, la meua. És un castellanisme, sense més. El nom correcte, Barbarescs, “de Barbaria, antiga regió que corresponia aproximadament a l'actual Magrib” (DNV), Una curiositat, el castellà i el valencià coincidixen en el sinònim bereber. Que divertides que són les llengües.
-“Cabo d’esquadra”, això de “cabo” és molt popular, però més normatiu és cap.
-Comparsa, “en les festes de Moros i Cristians, filada”. El nostre diccionari ho té clar. No l’hem de confondre en el bàndol o bando, que n’hi ha dos, moros i cristians. No hem de dir mai ban, això són els edictes municipals que es fan públics.
-“Cuartelillo”, és un clar castellanisme de l’”edifici destinat a l'allotjament habitual d'una guarnició militar” (DNV). No crec que les expressions alternatives i correctes tingueren molt d’èxit entre la llengua de les petrerines —quarteret o caserneta—, així que ens quedarem en la genuïnament nostra per castellana que siga. Esperem, això sí, que les estimades veïnes de ponent diguen “cuartelillico”, més que res per a diferenciar-se de nosaltres, les —persones— petrerines.
-Espasa mora, allà va el nomenet correcte, cimitarra. Dieu-lo en el moment més oportú i voreu la “mocarrà” que vos pegueu: “sabre de fulla molt encorbada i progressivament més ampla, amb un sol tall en la part convexa, usat principalment per àrabs, turcs i perses” (DNV).
-“Farola”, castellanisme que durarà molts anys, perquè no sé si tindrà molt d’èxit l’alternatiu fanal (“aparell que servix per a il·luminar una via pública consistent en una font de llum que sovint s'instal·la en una caixa fixada en la paret d'un edifici o en un pal vertical”, DNV), que tampoc no ho és exactament. Ens podem “consolar” sabent que farola és sinònim de far, el marítim, sí. No és que tinguem molt de mar per a vigilar a Petrer, però sí que tenim una comparsa de Mariners.
-Fila o Filada (en vpo “filà”), però mai esquadra, no?
-Flamencs (en vpo “Flamencos”), nom popular que donem a la comparsa cristiana més antiga de manera un tant equivoca. De fet es diu oficialment Terços de Flandes,(“Tercios”) denominació molt més històricament correcta. Dir-los “Flamencos” es contradictori perquè van ser els flamencs, de Flandes, la nació belga que juntament a Valònia, forma l’estat de Bèlgica, la que va rebre l’atac i la repressió d’aquest exèrcit internacional mercenari al servei dels Habsburg d’Espanya. Per cert, mai no van guerrejar contra pobles islàmics. Estos “Marines” dels segles XVI i XVII desparegueren del Regne de les Espanyes amb l’arribada del Borbó francés, Felip V, el Calcesllargues, a principis del XVIII.
-Flandina, nom popular i un tan sorneguer que es dona a la boina dels Flamencs. Ve del paregut que té amb el pa o coca de panís que s’elaborava als forns del país antigament i que hui dia només es fa al poble veí d’Agost.
-Fronterizos, pronunciat “fronterissos”. En valencià normatiu seria Fronterers. Ningú ho diu així i no crec que ho diguen mai. El nom, al cap i a la fi, està bé atés que es vincula a l’enorme barri petrerí proper a Elda, i no només territorialment.
-“Maceta”, el moros al cap duem una “maceta”, castellanisme de test. Tot i que alguna “tiquismiquis” de la cosa festera s’entesta perquè ho diguem bé, fes, “casquet de forma troncocònica de feltre o de tela, generalment de color roig i amb una llarga borla [...], usat per diversos pobles àrabs i, antigament, també pels turcs.” (DNV). Ai, servidor discrepa de la definició acadèmica i afegiria dos notes més: a) “també els pobles magrebins” i b) “i les comparses de Moros i Cristians del País Valencià, tot i que estos li diuen ‘maceta’”.
-Mariners, denominació popular i correcta amb que es coneix la comparsa dels Marins (en castellà, Marinos). Mariner i marí són quasi sinònim. La primera és més rica i complexa en definicions que la segona. Marí en canvi, a mi, em sembla més poètica. Pura subjectivitat perquè ¿què em dieu de “a los marineros pregunta por él” que cantava la Piquer en aquell “desgarrador” “Tatuaje”, que va popularitzar el manxec Almodóvar?
-Mig Any Fester, no sé d’on ve la tradició, però molts pobles que fan Moros i Cristians celebren efusivament el pas del mes sext al mes quint que falta perquè arribe la celebració festera. Nosaltres el celebrem dedicant-lo als Capitans i al venerable Jaume I el Conqueridor, que passà per aquí fa un grapat de segles guerrejant, parlamentat i pactant amb els sarraïns. La Mitja Festa com sabeu les sabudes petrerines és una altra cosa. Vosaltres ho teniu clar, els d’Elda, no ho sé...
-Professó, és, segons, el DNV un col·loquialisme (vpo, si fa no fa) de Processó, “Desfilada ordenada i solemne de persones amb algun fi públic, especialment de caràcter religiós.” En Sant Bonifaci, ja sabeu, “no podeu repicar i anar a la professó”.
-Rodella, el DNV té dos entrades complementàries, “5. Escut circular que defenia els que lluitaven amb espasa.”, “7. En les festes de Moros i Cristians, xiquet o xiqueta que acompanya el capità en les desfilades.” Jo afegiria que, a Petrer, sempre és una xiqueta i és fonamental en la trilogia de càrrecs — Abanderada/Capità/Rodella— i que en els actes de tir executa una senzilla, emotiva i simbòlica dansa guerrera.
Que el centurió de la palma i l’espasa, pecador femeller i sant màrtir, em perdone este exercici d’eruditisme de cabasset!
Sant Bonifaci que fora i lo passat —buf, lo passat!—, passat!!
Vicent Brotons
article publicat en EL CARRER.
.jpg)
.jpg)
En petrer la flandina se amasado con harina de cebada, y el micho con harina demain.
ResponderEliminarPerdón de maiz
ResponderEliminar