8 de març: mateix treball, mateixos drets

La lluita feminista en el món és l'aposta de dones i homes farts de viure davall un sistema d'opressió: el patriarcat. El 8 de març és una data de reivindicació i record i ens cal seguir reivindicant i no caure en l'error de considerar la igualtat legal com igualtat real. Cal seguir recordant alguns dels drets aconseguits es veuen amenaçats amb l'onada retrògrada actual. Els atacs contra la llibertat de les dones ens han acompanyat els últims anys justificant-se en la crisi, així com una consciència ultraconservadora de les relacions de gènere.

 La supressió de la Llei de Terminis per a interrompre voluntàriament l'embaràs deixa entreveure una mentalitat totalitària on el Govern es creu amb dret de decidir allò que les dones han de fer amb el seu propi cos. Es tracta d'un retrocés molt greu, en una Europa que ha avançat molt en este aspecte. Al mateix temps, s'han suprimit les ajudes estatals a la lluita contra la violència de gènere. Per tant, parlem de la doble moral d'un govern que, d’una banda, diu cínicament fer unes polítiques per a protegir la dona, impedint-les decidir lliurement si o no volen tindre descendència; i d'una altra, retiren subvencions que les protegeixen d'una problemàtica tan preocupant com són les desenes de dones mortes cada any per agressions de la violència masclista.

 En el plànol laboral, s'ha evidenciat una vegada més que, a pesar d’haver-hi lleis en defensa de la igualtat al mercat de treball, la realitat és molt distinta. Segons les últimes dades, les dones han de treballar una mitjana 84 dies més a l'any per cobrar el mateix que un home. Esta situació no és nova, ja que amb el capitalisme sempre s'han fomentat les elits econòmiques, on les dones, com a col•lectiu sencer, s'han vist relegades a un segon plànol per culpa d'unes diferències estructurals del sistema.

 Per això, des del BLOC-Compromís per Petrer, pensem que cal fer una crida per a mobilitzar la societat, no solament per a recuperar els drets que s'han perdut en estos últims anys, sinó anar més enllà. Cal un debat social seriós que supere l'anterior Llei de Terminis, per tal de combinar polítiques de conscienciació sexual amb llibertat real de les dones per a decidir quan quedar-se embarassades. També cal educar en la igualtat, fomentant el respecte i eradicant la discriminació de gènere des de l'inici, però també promoure-ho de manera constant a totes les edats. I cal dotar els mecanismes correctius perquè acabem amb les desigualtats salarials i laborals entre homes i dones. Dit d’una altra manera: mateixa feina, mateixos drets.

 Per tant, cal entendre que la lluita ha de ser compartida, i encara que les dones són les més afectades per un sistema opressiu com és el patriarcat, els homes també se'n veuen afectats. Hem de rebutjar la visió del feminisme com a moviment polític únicament de les dones i cal que totes les persones, indistintament del sexe, ens involucrem per tombar qualsevol rastre de violència de gènere. Quan eixe dia arribe, totes i tots haurem guanyat.

 BLOC-Compromís per Petrer