UN RECUERDO CON SENTIMIENTO DE SU NIETO XAVIER: Va morir la mare de ma mare, ma iaia Matilde (Matilde Quiles Pérez, ‘la tia Carrasca’, viuda d’Hipólito Navarro Villaplana, ‘el tio Guitarra’, traspassat en 1995

Ahir, nit de Reis, va morir la mare de ma mare, ma iaia Matilde (Matilde Quiles Pérez, ‘la tia Carrasca’, viuda d’Hipólito Navarro Villaplana, ‘el tio Guitarra’, traspassat en 1995), que el pròxim 12 de febrer haguera acomplit 103 anys. Va morir dolçament en sa casa de Petrer, rodejada dels seus fills, les seues nores i els seus néts i besnéts. Dona de gran bondat i d’intel·ligència natural, de ma iaia sempre recordaré el gran afecte que sempre em va professar i les nostres converses, en què sempre aprofitava per a fer-li preguntes sobre la seua (llarga i interessant) vida i sobre el valencià de Petrer. En el mes de maig passat, en el meu penúltim viatge a les Valls del Vinalopó, recorde que li vaig preguntar si era de veres que en Petrer al dit menovell li dien ‘dit maniuelet’: m’ho va confirmar amb un somriure que li va il·luminar tota la cara que no oblidaré mai.

Amb el traspàs de ma iaia, d’altra banda, sóc conscient que es tanca, indefectiblement, una etapa de ma vida: amb el seu últim habitant, es tancarà la casa dels meus avis materns (la vella casa del carrer Leopoldo Pardines), escenari dels mítics i enyorats encontres familiars de la nostra infantesa (¿“La casa del carrer Blanc de Xàtiva”, de Raimon?), el vincle per excel·lència entre l’univers de Petrer i els membres de la familia que ja no hi vam nàixer.

Descansa en pau, iaia.